“En un tancar i obrir d’ulls, ens trobem ja a la vuitada de Tots Sants. El seu carrusel curiós i variat de panellets, crisantems, castanyes i rovellons ens ha circulat per davant a una velocitat quasi increïble. De pas, ens ha caigut a sobre una fresca que enamora. Els rovellonaires, en plena febre, obsessionats com mai, es desanimen en veure el termòmetre. Això s’ha acabat; ja només trobarem fredolics, expliquen una mica desolats. Efectivament, tot té el rostre hivernal. El vent hostil t’espera per les cantonades. Les velles han tret els peücs de l’armari. Els de Xixona han posat la vitrineta dels primers torrons per tapar els gelats. Però no hi ha dany que per bé no vingui. Els botiguers han d’esgrimir altres recursos per justificar la seva poca alegria. Els altres anys, ja se sap, al novembre sempre s’exclamen igual: “¿Com vols que venguem amb el bon temps que fa?”
Xavier Amorós: “Tomb de Ravals”, 1991.
Ja tenia raó, ja, Amorós. Novembre és un mes pausat al mostrador però d’alta velocitat als nostres obradors. L’olor d’ametlla torrada, de canyella, de mel i llimona ho inunda tot. Aquestes aromes i aquestes sensacions les volem compartir amb vosaltres, ara que a la botiga tenim temps de parlar i que les presses de Nadal no ens obliguen a anar ràpid. A més, a causa de la meteorologia,


