Cata hedònica de torró de Xixona
“En un tancar i obrir d’ulls, ens trobem ja a la vuitada de Tots Sants. El seu carrusel curiós i variat de panellets, crisantems, castanyes
L’alcaldessa destacà la forma de cor que té l’ametlla, que, a la vegada, és el cor del torró.
Explicà que Xixona és una potència industrial que utilitza grans quantitats d’ametlla per a fer el millor torró del món, tal és així que l’Ajuntament de Xixona ha registrat la marca “Jijona, el lugar más dulce del mundo” i que cap ciutat del món s’hi ha oposat, serà perquè és cert. La imatge que Turisme de Xixona ha escollit per acompanyar aquesta marca registrada és la flor rosa de l’ametller, la flor de la marcona. I han anat més enllà volent recuperant el paisatge de l’ametller al poble, plantant gran quantitat d’ametllers, per exemple, al Pont d’Alcoi.
La presidenta de Xics destacà que un dels objectius de l’Associació és protegir l’ofici de torroner i de tots els oficis que l’abasteixen, per tant, organitzar la I Jornada de l’Ametlla Marcona on es vol tractar aquesta “pepita de oro”, essencial per al torró que elaboren els associats de XICS, des de tots els oficis que la tracten i, a més, a Xixona, el bressol de tots els associats de XICS, té plenament sentit.
SARA PÉREZ OVEJERO
La viticultora i enòloga començà la seva ponència explicant que a cada xerrada que va diu allò de “vinc del Sud“. En aquest cas, Xixona és encara més al sud que el Priorat però que, reflexionant-hi bé, el seu sud, el del Priorat, és molt semblant a Xixona, entorns durs, on el pedregar i la falta d’aigua condicionen la seva gent i la fan d’una manera ben especial.
S’endinsà en la seva pròpia biografia, explicant que de petita vivia a Barcelona i que amb nou anys, els seus pares, originaris de Quatretondeta, decidiren emprendre un projecte amb altres viticultors al Priorat. Passà molts anys enfadada sense entendre què els havia impulsat a aquell dràstic canvi de vida. No hagués imaginat mai que acabaria convertint-se ella també en agricultora i que aprendria una cosa per a tota la vida:l’adversitat. Primer va arribar l’adversitat econòmica, ja que la família va haver d’invertir tots els estalvis per iniciar el projecte de recuperació de les vinyes al Priorat. Sabien que de les dues varietats tradicionals de la comarca, d’una podien arribar a fer grans vins: la carinyena (anys més tard l’altra varietat, la garnatxa, els donà una gran i grata sorpresa). Tenien l’experiència de França i sabien que amb varietats millorants com la syrah s’obria un nou camí a l’horitzó. Però el camí estava ple de pedres. Calia escollir només el raïm òptim i desestimar el que no ho era, aprofitar-ho tot no era una via.
L’esforç, la constància i la passió donà el seu fruit al cap d’uns anys aconseguint grans vins. Però aquí no s’acabà l’adversitat, tot just començaval’adversitat social. S’havia de dignificar la professió de l’agricultor, sense aquesta figura no tenia cap mena de sentit ni de futur fer un gran vi. Es va començar pagant millor el Kg de raïm i així successivament any rere any. Amb moltes dificultats (segons paraules textuals, “quan lluites contra l’adversitat no hi ha mercat, l’únic referent és la santa hòstia que et menjars”), varen poder els anomenats “5 magnífics del Priorat” realitzar una autèntica revolució que impulsà i estirà a tota la comarca.
Un matí, el pare de l’enòloga, va parlar al bar del poble amb un dels pagesos més vells de la zona. “Ara tot rutlla bé, estaràs satisfet”. El pagès va negar amb el cap. “I això?”, continuà el viticultor. “Quan aconseguim que tot aquest jovent que a les set del matí es pren el cafè en aquest bar després no marxi cap a Reus a treballar perquè aquí té feina, estaré content”.
Sara Pérez reflexionà sobre el paper de l’agricultor, guardians del bosc i del foc, sobre la necessitat de pensar en les següents generacions per a què tot aquest esforç, tota aquesta adversitat valgui la pena. “Custodiem la terra“, afirmà amb rotunditat.
Al 2011 aparegué una nova adversitat, la del canvi climàtic. Estius més secs i calorosos, risc d’incendis (el del 2015 va ser un exemple). Hem de pensar la terra des de la bioeconomia. No hi ha marxa enrere: “el que fa 30 anys semblava impossible, avui és una realitat”. Des del 2011 la investigació és clau per a tirar endavant i de les coses que no funcionen és obligació aprendre’n.
FERRAN MESTRES VIZCAÍNO
La ponència de Ferran Mestres girà entorn alprocés de reflexió que actualment s’està duent a terme al Priorat. Explicà que tot i que es va viure en les dècades anteriors una autèntica revolució a la comarca, la realitat és que es continua perdent població i que, tot i que es paga bé, el jovent continua marxant.
Explicà que el paisatge del Priorat, com tot el de la conca mediterrània, és un paisatge construit, no natural. La comarca no té una història molt antiga ja que data del SXII però és temps suficient per a què l’agricultura canviés el paisatge dels boscos de muntanya litoral mediterrània. Aquest paisatge agrícola és un mosaic de diferents tipus de cultius on el predominant és la vinya, en segon lloc l’olivera i en últim lloc l’ametller. La història ha condicionat la vida natural de la comarca ja que al s.XIX, on el cultiu més extens era la vinya, patí la plaga de la fil·loxera i sucumbí tota l’economia en una forta depressió. No hi havia cultius que fessin de frontera i la plaga arrassà tots els camps. “La fil·loxera és una lliçó que hem d’extreure a nivell ecològic i econòmic, el monocultiu és perillós“. Però contràriament al que ens ha ensenyat la història no tan llunyana, el mosaic mediterrani s’està perdent per tornar a donar pas al monocultiu.
Els incendis i els aiguats són un repte per a l’agricultura de la comarca. El canvi climàtic ja és ben patent al dia a dia de la comarca. “En quatre mesos hem tingut 2 aiguats quan el normal és cada 4 anys”, sentencià el dinamitzador. Si a aquest fet sumem la desaparició de la pagesia, vigilant del camp, primera frontera per frenar aquestes calamitats, el panorama no és gaire esperançador. La candidatura Priorat-Montsant-Siurana a Patrimoni Mundial de la UNESCO és una bona excusa per a repensar-se. S’han fet equips de treball, que comuniquen pobles de difícil accés que sovint han viscut uns d’esquena als altres, s’ha establert comunicació en xarxa per tal de buscar què els fa únics: “els valors propis no es poden exportar”, “el desenvolupament s’ha de basar en valors propis”. Alguns d’aquests valors propis del Priorat són:
-La petita escala, l’escala humana
-L’adaptació a l’entorn
-L’empresa com a explotació agrícola
Pel que fa al cultiu de l’ametlla, el ponent explicà que hi ha un desànim generalitzat en el fruit sec. L’ametlla ha experimentat undescens radical i es manté per a autoconsum, “se sap que es perdrà”. La producció d’ametlla marcona és d’un 30% del total de totes les varietats que es cultiven que són també tradicionals. Es cultiven uns 300Kg/hectàrea, entre uns 100.000 a 150.000Kg en tota la comarca. Amb aquesta quantitat de Kg, no valoren entrar en el mercat global, ja que tampoc defensa els seus valors ni trets diferencials.
Per finalitzar, Ferran Mestres valorà el cultiu de l’ametller com a valor paisatgístic i ecològic, complement al sector vinícola i turístic.
ANTONIO ROMERO PASTOR
Antonio Romero es presentà com a geògraf i com a gran entusiasta del paisatge, fins i tot a l’actualitat, on el paisatge viu moments difícils.
Ens presentà una perspectiva històrica del mateix, tot explicant que la seva invenció fou a mans de Humboldt al s.XIX, viatger, paisatgista i pare de la geografia moderna.
El paisatgisme arribà a Espanya de la mà de Giner de los Ríos l’any 1886. Aquest intel·lectual de la Institución Libre de Enseñanza va escriure un article anomenat “Paisatge” a la revista “La Illustració Artística” en el seu nº220 i a la pàgina 103, on s’explicava el paisatge de la Serra del Guadarrama. En aquest article s’assenten les bases del que avui en dia entenem per paisatge:
-Dimensió ètica
-Dimensió cultural
-Dimensió en valors
El paisatge, a més, té una doble dimensió
1.- Dimensió explicativa: aporta els coneixements de la geografia. Síntesi dels noms del medi (rius, muntanyes, etc.).
2.- Dimensió cultural: explica les persones que viuen en un determinat medi.
El paisatge agrari, concretament, és una extraordinària síntesi de la cultura de la terra, és un paisatge construit.
Continuà el professor descrivint la muntanya alacantina i la seva estreta relació amb l’ametller, on es va fer des de temps immemorials “de la necessitat virtut”, ja que “som indigents hídrics”. En aquest espai no hi havia –ni hi ha- ni aigua, ni sòl, és un medi hostil per a fer un espai productiu, però malgrat tot, així ha sigut, gràcies al valor mediterrani de “la feina ben feta”, frase popular que dignifica subtilment la feina del pagès, el qual ha hagut d’aixecar marges de pedra seca per formar petits bancals d’ametllers, on, per exemple avui en dia, fa de molt difícil accés la maquinària que facilitaria les tasques agrícoles.
La dimensió ètica del paisatge és molt important: “hi ha una ètica en el paisatge”, “ètica en el paisatge perquè dignifica el treball de l’agricultor”. El professor Romero anà més enllà i ressaltà que “en el paisatge hi ha una ètica i una estètica” i posà molt d’èmfasi en què el paisatge ha de ser un recurs territorial.
En el Conveni Europeu del Paisatge (Florència 20.X.2000), que entrà en vigor al 2008, s’insisteix molt en les qüestions del turisme i del paisatge. En aquest document es destaca el paper cultural, ecològic, mediambiental i social del paisatge. Així es defineix el paisatge segons el Conveni de Florència:
És a dir, el paisatge constitueix un recurs favorable per al desenvolupament econòmic. “Patrimonialitzar és llegar a les següents generacions”, conclogué el professor Romero.
ANA ZARAGOZA MARTÍ
La doctora Ana Zaragoza començà la seva ponència explicant que quan parlem d’un fruit sec favorable a la salut cardiovascular pensem automàticament en les nous i, ràpidament, connectem amb el logo “Nous de Califòrnia”. Ens explicà que des d’aquest estat dels EEUU han fet una feina molt ben feta de difusió i promoció dels seus productes. Dit això, passà a explicar el tema que ens ocupava a la Jornada: l’ametlla marcona.
L’ametlla és clau en la dieta mediterrània, dieta de les més saludables del món. Aquest fruit sec és nutritivament un tresor, ja que, entre altres funcions, ens protegeix la salut cardiovascular i de la diabetis:
La doctora Zaragoza aprofundí més en la dieta mediterrània arribant a les següents conclusions:
És a dir, la dieta mediterrània és un recurs social, on la transmissió cultural és molt important.
Parlà també de la gastronomia i dels restaurants de la zona de la província d’Alacant. Sovint la confecció de menús es basa en el que suposadament agradarà a tothom. Per exemple, els postres més ofertats són el brownie i el tiramisú que poc tenen a veure amb la dieta mediterrània i la cultura local. Potser s’hauria de preguntar al turista què desitja consumir o ofertar-li plats que segur que no tastarà en cap altre lloc, que seran únics. La resposta potser ens pot sorprendre i aquella persona pot quedar contenta i explicar-ho quan torni al seu lloc de residència habitual. Cità com a postre molt saludable el panfígol i explicà que el torró de Xixona és un postre força saludable. “Tenim una gastronomia molt rica que fomenta l’agricultura local”, sentencià.
També va explicar que la nostra gastronomia va lligada a les estacions de l’any i als seus fruits.
Va concloure que “l’ametlla és un aliment nutricionalment molt interessant i que hem de consumir aliments de la nostra comunitat”.
ÀNGEL CARBONELL BARRACHINA
L’expert Àngel Carbonell va començar la seva ponència fent un petit joc. Va preguntar als assistents de la primera fila que diguessin un atribut de l’ametlla marcona. Les respostes van ser variades com “rodona” o “saborosa”. Amb aquests atributs va reflexionar que seria difícil vendre-la o diferenciar-la d’altres varietats. Per què és, doncs, l’ametlla marcona diferent de les altres? “Com a científics no assumim cap idea, la comprovem”, va sentenciar.
Després va continuar amb un nou experiment en la línia del pensament científic. Va passar tres mostres d’ametlla mòlta amb la finalitat de descobrir quina era la de marcona. Molts dels assistents a la sala no ho van encertar.
Va prosseguir amb la seva reflexió sobre si realment l’ametlla marcona és superior a la resta i va preguntar si li hem preguntat al consumidor què vol: “cal ser molt objectius si volem treure el màxim rendiment”. Va fer també una invitació a la feina ben feta i es va mostrar en total desacord amb el sistema de torrat de l’ametlla en bombo, el qual va qualificar de “molt prehistòric”, ja que “en el torrat es desenvolupa tot l’aroma: cal cuidar molt el torrat“. Va parlar sobre una de les feines que es desenvolupen des de la UMH i és la de formació de panells de tast, fonamental per ser un bon professional del sector de la gastronomia.
Va explicar el seu origen xixonenc, concretament de Montnegre de Dalt i va recordar com de valorada estava l’horta de secà i es va preguntar “per què no hi ha res que diferenciï els productes de secà?”. En aquest punt va desenvolupar una de les seves feines a la UMH, el projecte Hidrosostenible, conegut amb l’abreviatura HIDROSOS. Es basa en el reg deficitari controlat, per tal de generar estrès a la planta i provocar la reacció de defensa d’aquesta. Els seus fruits passen pel panell de tast, és a dir, per un control sensorial per tal de verificar les seves propietats organolèptiques. L’altra gran pota del projecte és l’agricultor, ja que si no en pot treure un rendiment adequat no apostarà per aquest tipus d’agricultura, per tant, “cal pagar-li més bé a l’agricultor”, ja que “el consumidor està disposat a pagar més”, va concloure.
Es va posar a disposició de qualsevol iniciativa que pogués sorgir de la Jornada, ja que la Universitat genera molt de coneixement que poques vegades arriba a la societat general. Sovint els articles científics es queden entre els científics, va sentenciar.
AGUSTÍ ROMERO
El científic Agustí Romero va explicar que no tot són males notícies per a l’ametlla marcona, ja que des del 2014 IRTA investiga per a UNIÓ NUTS una marcona que sigui autocompatible i de floració tardana. Aquest projecte ha de començar a donar els seus resultats en breu ja que s’han posat de límit l’any 2022 per a la finalització del mateix.
Dit això, va passar a explicar les característiques de l’ametlla marcona:
-Forma: és la que té una forma més arrodonida (la forma allargada s’hereta, l’arrodonida no, per això és tan especial),
-Volum: és la més gruixuda en la seva relació global,
-Pes: perd bastant de pes, sobretot, en el repelat, tot i que en comparació amb les altres varietats d’ametlles estaria en uns valors intermedis,
-Color: és de les més blanques,
-Resistència mecànica: té una resistència mecànica intermèdia (resistència als cops dins de les diferents màquines com la repeladora),
-Composició: està equilibrada pel que fa al greix (24%) i la proteïna (25%). El percentatge de greix pot variar però és en tot cas òptim per a la indústria. La varietat non pareil de Califòrnia té molta proteïna però poc greix, fet que baixa el seu grau de sabor,
-Sabor: destaca en l’escala de sabor, segons l’estudi que es va fer per a Crisolar,
-Cruixença: és la més cruixent de totes les varietats,
-Adaptabilitat industrial: és relativament pobra en sucres, fet destacable per a la indústria,
-Consumidor: té una alta acceptabilitat per part del consumidor, superior que en les altres varietats, per al torró de Xixona i per als bombons, segons l’estudi realitzat per aquest investigador et al. 2002.
Finalment, va acabar amb les següents consideracions:
-Forma insubstituïble
-Excel·lent sensorialment
-Composició química molt equilibrada
-Molt ben adaptada a la indústria
M. CARMEN GARRIGÓS SELVA
La professora Garrigós va començar explicant que la seva experiència amb el seu equip d’investigació engloba moltíssims camps dins de la química i que treballen a nivell europeu: des d’envasos alimentaris fins a anàlisis químiques de detecció del frau.
Espanya ja és el 2n país del món productor d’ametlla, tot i que això no es veu reflectit en la varietat que ens ocupa: “l’ametlla marcona és la que avui es planta menys tot i ser la millor”. Segons la investigadora, és una varietat superior a la resta perquè:
El grup d’investigació dirigit per ella treballa en el projecte europeu BARBARA d’automoció, on a partir d’impressores 3D i aprofitant els subproductes de la llimona, el bròquil i la closca de l’ametlla es fan peces per a cotxes com manetes o quadres de comandament, que tenen propietats antimicrobianes i antioxidants. S’aprofiten els biopolímers i la closca de l’ametlla aporta també, un aspecte de fusta natural a les peces. Aquestes parts de cotxe estan actualment en fase de validació per FIAT.
Aquest projecte aplica l’anomenada economia circular, ja que obre el camí cap a una nova font d’ingressos per a l’agricultor, fent que pugui aprofitar el subproducte de l’ametlla i, alhora, generar una nova indústria d’aprofitament del mateix.
La investigadora va insistir molt en què s’ha de pensar en el pagès per tal que no abandoni la seva professió: les iniciatives que es pensin han de tenir una repercussió en la seva economia, no ha de ser el més castigat en la cadena de valor.
La protecció del medi ambient és també clau i ells ho apliquen a la seva forma de treballar utilitzant tècniques i components sostenibles.
Per finalitzar, va concloure que la marcona es diferencia en relació a les altres varietats també en el seu subproducte, clarament amb qualitats superiors que la resta.
La representant de l’equip comercial d’aquesta empresa de Xixona, va definir així la tasca de l’empresa: “Nosaltres ens dediquem a posar l’ametlla bonica“.
Va explicar que aquest procés és car, ja que es necessita molta maquinària per dur-lo a terme i que el subproducte resultant és elevat. D’aquí la gran diferència de preu entre el que se li paga al pagès i la venda de l’ametlla a tercers.
Reptes en la compra de marcona:
– Retrocés en el cultiu de l’ametller a favor d’altres varietats: la marcona ha quedat en un segon pla.
–Desabastiment de marcona després de la collita: hi ha major collita de comuna, per tant, té prioritat al trencador. Al mateix temps, la indústria del torró demana en aquesta època marcona, que no es pot servir perquè s’està treballant primerament amb la comuna. Si el mercat té tendència a l’alça, el pagès no ven la marcona a l’espera de més beneficis i aquest fet produeix carència de la mateixa. Per altra banda, si el preu de la comuna és alt, l’agricultor no es molesta en separar la marcona de la comuna.
– Aparició de noves varietats amb prestacions semblants a la marcona: segons paraules textuals de la ponent, “hi ha hagut temptatives de substituir la marcona per altres varietats amb calibres, formes i característiques similars però el client no l’ha acceptat”.
–Marcona americana: també als EUA es fa marcona però no té les prestacions organolèptiques de les d’aquí i, de moment, per a l’industrial no és encara una opció.
-Collites de marcona dedicades íntegrament a l’exportació: existeix una demanda creixent de marcona com a snack que s’exporta als EUA, Europa i Japó. Aquestes collites ja no surten a la venda al mercat interior, fet que agreuja l’escassetat pel comprador d’aquí.
– Crisi del 2016: fruit de la gran pujada de preus que va experimentar aquesta varietat, molts industrials van optar per altres varietats i ja no han tornat a consumir marcona, aquest fet ha portat a apreciar la marcona per part del pagès com a menys atractiva. Per tant, va reflexionar Laura Sirvent “hauria d’haver-hi un diferencial de preu prudent entre marcona i altres varietats”.
La representant de Sirvent Almendras va acabar la seva exposició amb les següents reflexions:
Futur de la marcona:
-Foment del cultiu,
-Desmarcar la marcona amb una diferència de preu assumible,
-Promoció de la marcona dins i fora de les nostres fronteres en tant que és per qualitat única i especial. S’hauria de destacar el seu valor paisatgístic i cultural, ja que és una varietat d’aquí.
Ferran Huguet va explicar primerament què és UNIÓ: “Unió es va fundar l’any 1942 a Reus. Som una entitat que treballa per millorar les condicions de vida dels agricultors i fomentar la sostenibilitat del sector agrari. Unió és una cooperativa de segon grau (una cooperativa de cooperatives) que a dia d’avui agrupa 186 cooperatives de tot l’Arc Mediterrani: Catalunya, Aragó, Balears, Castella la Manxa, Múrcia i el País Valencià.” Va continuar dient que dins d’UNIÓ es treballen 3 grans àrees: oli d’oliva, vi i fruits secs, sent la més important d’aquestes la de l’oli d’oliva.
Respecte al compromís d’UNIÓ envers l’ametlla marcona va afirmar que és total, ja que existeix un conveni d’investigació amb l’IRTA per a la millora d’aquesta.
La situació de l’ametlla marcona a les cooperatives d’UNIÓ és de 4.300 tones a l’any en una superfície de 49.000 hectàrees. El rendiment per hectàrea és de 87 kg en gra i de 150 kg en closca. La major part dels cultius són de secà.
Un gran problema al qual s’enfronta l’agricultor és el de la caiguda prematura del fruit. Els problemes en l’assecat poden afectar la qualitat de l’ametlla. Els tractaments postcollita són essencials.
A favor de la marcona va citar arguments com que és una varietat amb prestigi internacional per la seva gran qualitat i que és autòctona d’aquí.
Sobre el programa d’investigació IRTA-UNIÓ va citar els següents objectius:
-Mantenir característiques del fruit:
-Característiques fisicoquímiques idèntiques
-Característiques organolèptiques idèntiques
-Afavorir el cultiu del fruit
Més del 50% de tones en gra ja s’exporten, majoritàriament als EUA i al Japó, on solen consumir-la com a snack. Són mercats molt exigents que reclamen una qualitat constant, fet que comporta un sistema de treball molt estricte.
UNIÓ està posant en marxa un projecte d’incorporació de nous agricultors en el cultiu de l’ametlla marcona.
Va acabar la conferència explicant que UNIÓ és líder en l’aprofitament dels subproductes que genera l’ametlla marcona: “Potenciem l’economia circular. Treballem per minimitzar els residus en els nostres processos d’elaboració i transformació del fruit, buscant noves aplicacions per a aquells subproductes que tradicionalment no tenien cap valor. Així, de la mà del nostre departament d’I+D+i, hem descobert aplicacions industrials per a la closca d’ametlla i ingredients funcionals derivats de les pells dels fruits secs o de les garrofes.”
El professor Salvat va començar la seva ponència dient “El turisme ho envaeix tot” i tot seguit, va citar el text de l’antropòleg i crític cultural Néstor García Canclini “Turisme cultural: paranoics vs. utilitaristes”:
-Visió paranoica: el turisme culmina els processos de massificació i frivolització del patrimoni i la cultura.
-Visió utilitarista: el turisme és un mecanisme d’accés a la cultura i permet el desenvolupament de les comunitats.
També va explicar que avui dia ja no és vàlida la identificació de turisme dins d’un encapsulament segons la seva finalitat a la destinació turística escollida. Al matí podem anar a la platja i això ens convertirà en “turistes de sol i platja”, al migdia podem fer un àpat en un bon restaurant pel que serem “turistes gastronòmics”, a la tarda donarem un tomb per alguna localitat petita i serem “turistes rurals” o anirem a un museu i serem “turistes culturals” i a la nit anirem de marxa pel que finalment serem “turistes de borratxera”. Per tant, el turisme i el turista es complementen i es nodreixen l’un a l’altre, en tant que un vol satisfer i l’altre vol sentir-se satisfet.
Una de les àrees del turisme, el turisme gastronòmic, està creixent molt en els últims temps. Segons el professor Salvat, les noves tendències són:
Pel que fa als productes:
–Productes locals que identifiquin un territori i que contribueixin al seu desenvolupament local. A més, han de ser de qualitat (D.O. i I.G.P.).
-Nous productes amb tradició i innovació.
Pel que fa als mercats:
–Nous mercats: persones amb gran interès per a la preparació i el consum de productes agroalimentaris.
Segons Gaudí, “l’originalitat consisteix a tornar a l’origen”.
També va definir la tradició com a construcció social que fem contínuament i va citar l’exemple de les calçotades, les quals daten de mitjans del segle XX i d’una localitat molt concreta, Valls, i s’han convertit en tota una tradició a Catalunya que, fins i tot, exporta.
Va contrastar també el concepte de paisatge com a element fonamental del benestar envers el desarrelament, que és fruit de l’homogeneïtzació. Va aprofundir en el concepte de paisatge: “l’home no té territori, té paisatge que és territori més cultura”. El paisatge permet treballar factors intangibles com allò simbòlic i identitari.
Fer turisme és una activitat essencialment geogràfica.
La societat reafirma la seva identitat a través del paisatge, convertint el lloc en l’escenari de batalla entre les tendències homogeneïtzadores mundials i les reivindicacions d’allò que és propi i autòcton:
“La sensació d’indefensió, d’impotència, d’inseguretat davant aquest nou context de globalització i internacionalització dels fenòmens socials, culturals, polítics i econòmics provoca un retorn als micro territoris, a les micro societats, al lloc en definitiva. La necessitat de sentir-se identificat amb un espai determinat és ara, de nou, sentida amb intensitat, sense que això signifiqui tornar inevitablement a formes premodernes d’identitat territorial. Si un atén aquest fenomen de «retorn al lloc» que acabem de descriure i l’afegeix al potent i conjuntural neodesenvolupatisme en què el país està immers des de fa uns anys, no hauria d’estranyar-se del malestar territorial que ens afecta i que, curiosament, es vehicula, es «somatitza», en la majoria dels casos, a través del paisatge.” Joan Nogué, Enrahonar 45, 2010, p134.
Com generem valor simbòlic del lloc? Com podem fer que el nostre lloc sigui atractiu per al turista?
-“Nodes”: els llocs de visita
-“Senyals”: fragments de realitat que posen en evidència la vinculació dels productes a la zona
-“Significats”: aquells que permeten reconèixer la identitat esperada del lloc visitat.
Què és la semiòtica de l’atracció?
Un signe representa alguna cosa per a algú. Perquè això es produeixi necessitem un marcador (anterior a la visita, allò que esperem trobar del lloc que visitarem), vista (l’objecte, el lloc de visita) i turista. No hem de perdre de vista que el turista fa una inversió en el seu lloc de visita i que vol veure’n el seu retorn, li hem de preguntar què vol, què necessita i hem de ser capaços de poder sorprendre’l.
Segons el professor Salvat, hem de ser capaços de convertir l’ametlla marcona en marcador, ja que reuneix les condicions per ser-ho. Va concloure dient: “si som el que mengem: doneu-me ametlla marcona!”.
Aquesta agricultora especialista en avellana però dedicada també al cultiu de la marcona va explicar els problemes de l’ametller de marcona:
–Xancre de l’ametller: malaltia produïda per una lesió prèvia de l’ametller que pot afectar greument la salut de l’arbre.
–Problemes de fongs.
–Caiguda sobtada del fruit.
Pel que fa a l’abandonament de la varietat en va explicar els motius:
–Promoció d’altres varietats amb floració més tardana.
-Noves plantacions intensives i súperintensives, que, per contra, tenen més tendència a generar malalties fúngiques.
–Tendència dels preus.
Canvi climàtic, “sort o desafiament?
–S’evitaran les gelades, tan letals per a la marcona
-Hi haurà escassetat d’aigua, tot i que l’ametller només s’ha de regar quan realment ho necessita.
Per acabar, va destacar la necessitat d’augmentar preus perquè el pagès es pugui guanyar la vida.
Algunes qüestions que es van debatre:
També et pot interessar
“En un tancar i obrir d’ulls, ens trobem ja a la vuitada de Tots Sants. El seu carrusel curiós i variat de panellets, crisantems, castanyes
El passat 1 de desembre vam embolicar quatre de les nostres varietats de torró acabat de fer i ens vam dirigir a l’Escola Oficial d’Idiomes
Els Premis, enguany en la seva 18a edició, són el reconeixement del Govern de la Generalitat de Catalunya a les iniciatives més innovadores en comerç
Afegeix aquí el text del teu encapçalament